Tomeu Suau:
“El barri forma part de la meva vida”
“Hem de
treballar per canviar el món”
Tomeu Suau és el rector de S’Indioteria i va fundar del Club d’Esplai
Jovent fa més de trenta anys. S’ha esforçat molt per canviar el barri, sobretot
lluitant contra el problema de les drogues. De tots aquests anys, té moltes
històries per contar.
Què és un Club d’Esplai?
És una assiociació de joves voluntaris que intenten ajudar els nins, que
facin jocs, que s’ho passin bé, que tenguin bons hàbits i que aprenguin a
estimar-se. Els clubs d’esplai vénen de l’escoltisme. N’hi ha de dos tipus: el
d’entreteniment i el més social.
Explica’n què és
l’escoltisme.
L’escoltisme va sorgir a Anglaterra, creat per un militar. Va agafar coses
del món militar i va crear una organització perquè els infants tenguessin uns
valors, una fe i una disciplina. Són allò que es coneix com els boy-scouts.
Quan i per què va néixer
Jovent?
Va sorgir a finals dels anys 70, fa més de 30 anys. En aquell moment, S’Indioteria
era un barri molt desestructurat, i hi havia molts de problemes de drogues.
Alguna història, d’aquesta
lluita contra la droga?
N’hi ha moltes. Una vegada, una banda de traficants ens esperava per
atacar-nos. Una altra vegada, em varen cremar la meva moto, una Yamaha 250.
Altres vegades, la policia m’acusava de ser amic dels traficants.
Tornem al Club Jovent:
quanta de gent hi participa?
Molta. Ara hi ha
uns 90 monitors, i uns 500 infants. Les xifres van canviant al llarg dels anys, però sempre són molts.
Quines activitats s’hi fan?
Hi ha tres grups d’activitats. El primer grup són les activitats de
dissabte i diumenge. El segon grup són els tallers que es fan durant la
setmana. I el tercer grup són els infants de famílies desestructurades, que els
fem repàs, educació etc. Hi ha activitats de molts de tipus: acampades, tallers
de guitarra o ball, tallers d’ordinadors, etc.
Quin procés segueixen els
nins?
Comencen als sis anys, i després van canviant de grup, amb activitats per a
cada edat, i seguint un camí pedagògic, fins als setze anys.
I quan acaben el procés
poden fer de monitors?
Sí, sempre que hagin fet els 18 anys i hagin fet el curset de monitors.
Quines qualitats ha de tenir
un monitor?
Ha de ser una persona entregada, il·lusionada amb el seu treball, amb ganes
de canviar el món, amic dels nins i amb molt de sentit de la responsabilitat.
Com es consoliden, les
parelles de monitors?
Es comença a consolidar a partir
dels 9 anys, cada parella s’encarrega de 10 nins. A cada parella hi ha d’haver
un jove i una jove, perquè tots els nins puguin parlar amb comnfiança amb algú
del seu mateix sexe.
Un monitor ve a ser com un
educador de carrer?
No exactament: un educador de carrer s’ha de guanyar la confiança dels
nins, mentre que un monitor del club ja la té guanyada.
Has tengut problemes,
amb monitors?
Problemes diria que no, però una vegada vàrem tenir de monitor Agustín “El
Casta”, que era molt bo, i ens facilitava molt la feina, era capaç de dur molts
d’infants ell tot sol. Quan se’n va anar va deixar un gran buit. Amb el temps
el vàrem substituir, però vàrem aprendre que no es pot dependre d’una sola persona.
Explica’ns alguna cosa de la Cooperativa d’Inserció
Laboral.
És una empresa que es va formar gràcies a nosaltres, i dóna formació
gratuïta a persones amb problemes i si passen les proves poden acabar
aconseguint treball. També és un lloc on es dóna menjar a més de 150 famílies.
I la granja-escola?
És un lloc pedagògic, amb l’objectiu d’educar els infants a través dels
animals i la naturalesa. En un primer moment no ho vàrem aconseguir, però amb
el temps vàrem aconseguir un terreny prop d’aquí i ara sembla que la cosa va
bé.
Dius que el barri ha canviat
molt. En quin sentit t’has esforçat a canviar-lo?
Sí, ha canviat molt. Hem lluitat molt contra la droga. El que jo he volgut
era crear a S’Indioteria un ambient de poble, on tothom es coneix i s’ajuda.
M’hi he involucrat tant que el barri forma part de la meva vida.
I diries que ara està
millor?
Sí, sí, ha canviat molt, i és un barri amb molta més unitat.
T’agrada, fer aquesta tasca?
Sí, és clar. Si no, no ho faria.
Què et va moure a fer-te
capellà?
Tenia clar que volia ser capellà des dels set anys!
Ha estat un camí difícil?
Tot camí és difícil, però s’ha de seguir endavant amb els ideals, i
intentar sempre assolir els teus somnis.
Conta’ns coses de la vaga de
fam que teniu previst fer.
Volem aprofitar el moment en què es recorda la mort de Jesús per fer
aquesta vaga de fam, que té l’objectiu de recordar tota la pobresa que hi ha al
món.
Una darrera cosa: sabem que
saps fer rap. Quan et va cridar l’atenció, el rap?
Ho faig com una manera d’adaptar-me als joves que estan amb mi.
I de la mateixa manera que
tu t’adaptes a ells, ells s’adapten a tu?
Això és més difícil, perquè jo tenc uns ideals molt forts i és un camí
difícil. Però només estan amb nosaltres els que volen.
Mòduls Voluntaris
IES Josep Sureda i Blanes
