Victor Uwagba: “Tots som de
color, i tots som iguals”
“La paraula ho soluciona tot”
Victor Uwagba és nigerià però s’ha integrat
perfectament a la societat mallorquina. Treballa de mediador cultural a Son
Gotleu, un barri amb una gran diversitat. Victor també ensenya dansa africana a
la gent de Mallorca que en vol aprendre.
¿En què consisteix exactament la feina d’un mediador cultural?
Un mediador cultural és una persona que intenta
evitar i solucionar conflictes entre persones diferents, que intenta integrar
gent de països diferents que viuen dins d’una mateixa ciutat. El mediador
intenta arreglar les coses mitjançant la paraula, parlant amb les persones i
fent que vegin bé les coses.
Dius que no és el mateix mediador cultural que mediador intercultural, ¿quina
és la diferència?
El mediador cultural se centra en conflictes
lligats a una cultura, i el mediador intercultural treballa amb les diferents
cultures que hi ha en un lloc.
¿Alguna vegada t’has vist
implicat en un conflicte?
No m’hi he implicat de manera personal: jo el que
faig és escoltar perquè ells ho arreglin. He hagut d’intervenir en molts,
sempre amb la paraula: la paraula ho soluciona tot. Per exemple, record un
al·lot de 15 anys que no respectava la seva professora perquè era dona, però
tenia una germana que volia ser professora. Li vaig explicar que ell voldria
que tots els alumnes respectassin a la seva germana i va entrar en raó.
¿La teva feina suposa
col·laborar amb la policia?
Sí i no. Tots col·laboram, I jo ajut a la policia, però
sobretot intent parlar amb les persones perquè arreglin els seus problemes La
meva feina és intentar que no comenci el conflicte violent, xerrar amb la gent
abans que la policia hagi d’intervenir. De vegades intent que la policia no
apliqui les lleis de manera molt disciplinària.
No fa molt hi va haver un conflicte molt greu a Son Gotleu, amb una víctima
mortal. ¿Hi vares tenir alguna intervenció?
Jo era a Nigèria, i ho vaig saber perquè em varen
cridar i m’ho varen dir. Però és un tema que la policia està investigant, a mi
ja no em toca intervenir.
¿Quan vares decidir que la mediació cultural és el que t’agrada?
Quan era a Nigèria i estudiava dret, i vaig veure
que parlar amb la gent és el meu fort. Crec que per això, aquí a Mallorca he
trobat aquesta feina de mediador cultural a Son Gotleu, i aquí estic.
Sembla que la teva feina t’agrada…
Sí, molt. Jo volia ser advocat
per ajudar a la gent i he acabat aquí. Ara m’encanta, i vull aprendre més
coses.
Dius que tots som iguals, però de vegades et
deus trobar amb algú que et menysprea. En aquest cas, ¿com reacciones?
No t’has de posar a la seva alçada, encara que
tampoc no t’has de deixar tractar malament. Hem de saber dur aquest tema amb
molta paciència.
Parlant de Son Gotleu, alguns parlen del conflicte que genera el fet
d’estrangers que posen negocis i no paguen els mateixos imposts que els
espanyols.
No és veritat. Els estrangers paguen els
mateixos imposts que els espanyols. No podem creure tot el que diuen.
¿Hi ha una relació entre
drogues i conflictivitat?
Hi ha una relació, però no hem de fer que un cas
particular ens doni idees falses. En segons quins casos molt greus, el treball
és d’altres professionals i no d’un mediador.
¿Per què et vares decidir a
venir a Mallorca?
Tenia amics aquí, però en realitat venia de pas
per anar als Estats Units per treballar allà. Però em vaig enamorar i em vaig
quedar aquí.
¿Has tengut dificultats per
integrar-te a la societat mallorquina?
Un poc, perquè quan vaig arribar no coneixia
ningú, només algun amic. Però després m’he adaptat bé i estic content.
¿La societat mallorquina
accepta la gent de color?
Bé, no m’agrada això de gent “de color”: tots som de color, i tots som
iguals. Sempre hi ha gent que no accepta la gent estrangera, o d’una altra
cultura, però crec que a Mallorca ara s’accepta més que fa alguns anys.
¿Com era la teva vida a
Nigèria?
Jo als tretze anys ja era una persona molt popular, perquè participava en
tot, ajudava a la gent, volia canviar les coses. També ballava i feia teatre amb els millors
grups d’Àfrica. He tengut molta sort.
També ets professor de dansa
africana. ¿Com en vares aprendre?
En vaig aprendre a Nigèria de petit, els
nigerians tenim la música a la sang. A l’escola ja ballva i després vaig
aprendre a ballar bé al teatre.
¿Quin tipus de persones volen
aprendre dansa africana?
Tota classe de gent, a molta gent li agrada
aprendre coses noves. Ara faig unes classes a Alaró, i ve tota classe de gent.
Hi ha mallorquins que ballen la dansa nigeriana i semblen de Nigèria.
Mòduls Voluntaris
IES Josep Sureda i Blanes
Gener 2012
